Article del Sunday Times, maig 2007
http://www.timesonline.co.uk/tol/life_and_style/food_and_drink/article1839415.ece
dimecres, 31 d’octubre del 2007
dimecres, 24 d’octubre del 2007
VIDEO DEL LONDON BAR SHOW 07
Video de presentaió al LONDON BAR SHOW d´un servidor, a càrrec de Jared Bown i Anastatia Miller
http://homepage.mac.com/jaredbrown1/iMovieTheater53.html
http://homepage.mac.com/jaredbrown1/iMovieTheater53.html
CIMERA DE BÀMANS A LONDRES (Article de Javier de las Muelas a El Periódico 18-10-07)
EL BARSHOWROOM MOSTRA LES PRINCIPALS NOVETATS EN COCTELERIA
Eren les 12.30 hores, acabàvem d’arribar a Victoria
Station, i l’aroma de canyella de la parada de
muffins ens va recordar que era el moment de
recuperar forces. Una visita a un take away de sushi va
ser suficient per continuar cap a l’Hotel Caesar, on
vam descarregar tot el material de la fira. Una mica
més tard ens va trucar Peter Dorelli, atent com sempre,
que ens va confirmar que la reunió de bàrmans es
faria al Milk & Honey, local privat pensat com a speakeasy,
a Poland Street. Giampiero, Peter per als amics,
és tota una institució, va ser, i ho serà sempre, el cap de
barra del mític còctel bar de l’Hotel Savoy, on ha exercit
durant quaranta anys. Amb Peter sempre coneixes
gent nova i al Milk & Honey, aquella nit, vam poder
confraternitzar amb més de 150 bàrmans de tot el
món.
El Bar Showroom de Londres –aquesta edició, BAR
07– és el punt de trobada delsmillors professionals del
sector; un conducte pel qual flueixen inquietuds, productes,
tècniques, innovacions i, evidentment, l’exhibició
de les últimes tendències en cocteleria. Crec fermament
que el còctel ha d’anar paral.lel a les emocions, a
la creativitat; ha de saber vestir-se a l’última,
procurant sempre sorprendre.
Aquella nit, per no trencar el fil conductor
ens vam dirigir al Hakkasan (Hanway
Place, 8). És un d’aquests restaurants on
un se sent còmode, música d’ambient, disseny
innovador, cuina creativa i, a més de
tot això, una gran barra de cocteleria on
oficien excel.lents i acurats bàrmans. És
fantàstic veure com els comensals acompanyen
els plats amb un bon martini de
mandarina o de litxi i observar com el còctel,
en un gran i modern restaurant, es desenvolupa
amb la mateixa frescor i naturalitat amb què ho faria
un bon vi.
La fira dura dos dies i realment es necessiten totes
les hores per poder repassar l’actualitat del món del
bar. La meitat del temps transcorre saludant amics i
productes nous: licors de sake aromatitzats, essències
de còctels, sals demojito i bloody mary, salmorra d’olives
per al dirty martini i ultimíssims vodkes premiums...
L’altra meitat transcorre a l’escenari on grans
professionals donen a conèixer fórmules i tècniques
personals. En aquesta edició van destacar: el recital de
Mint Julep ofert per Chris McMillan, les innovacions
de Dominico Costa i de Tony Conigliaro, i la brillant
actuació d’Albert Montserrat, en representació de la
cocteleria Boadas, mostrant el seu inconfusible estil
amb el got mesclador. També es van realitzar concursos
i demostracions de flayr (malabarismes), en un clima
d’un gran interès per part de professionals joves.
Una vegada fora seguim els passos que condueixen
a llocs entranyables. Llocs on regna el gust per la perfecció
i que compten amb professionals com la virtuosa
Innes del Dollar Bar; el creatiu Quim
Martínez, director del privat George Club, i
l’incombustible capo italià Salvatore Calabrese
del Fifty St. James.
En poques ciutats podem viure el món
del còctel amb tanta intensitat com a Londres.
No és estrany que tinguin la millor fira
del sector. Londres és en aquest moment el
referent. Hi tornarem, no en dubtin. -
Cheers.
Eren les 12.30 hores, acabàvem d’arribar a Victoria
Station, i l’aroma de canyella de la parada de
muffins ens va recordar que era el moment de
recuperar forces. Una visita a un take away de sushi va
ser suficient per continuar cap a l’Hotel Caesar, on
vam descarregar tot el material de la fira. Una mica
més tard ens va trucar Peter Dorelli, atent com sempre,
que ens va confirmar que la reunió de bàrmans es
faria al Milk & Honey, local privat pensat com a speakeasy,
a Poland Street. Giampiero, Peter per als amics,
és tota una institució, va ser, i ho serà sempre, el cap de
barra del mític còctel bar de l’Hotel Savoy, on ha exercit
durant quaranta anys. Amb Peter sempre coneixes
gent nova i al Milk & Honey, aquella nit, vam poder
confraternitzar amb més de 150 bàrmans de tot el
món.
El Bar Showroom de Londres –aquesta edició, BAR
07– és el punt de trobada delsmillors professionals del
sector; un conducte pel qual flueixen inquietuds, productes,
tècniques, innovacions i, evidentment, l’exhibició
de les últimes tendències en cocteleria. Crec fermament
que el còctel ha d’anar paral.lel a les emocions, a
la creativitat; ha de saber vestir-se a l’última,
procurant sempre sorprendre.
Aquella nit, per no trencar el fil conductor
ens vam dirigir al Hakkasan (Hanway
Place, 8). És un d’aquests restaurants on
un se sent còmode, música d’ambient, disseny
innovador, cuina creativa i, a més de
tot això, una gran barra de cocteleria on
oficien excel.lents i acurats bàrmans. És
fantàstic veure com els comensals acompanyen
els plats amb un bon martini de
mandarina o de litxi i observar com el còctel,
en un gran i modern restaurant, es desenvolupa
amb la mateixa frescor i naturalitat amb què ho faria
un bon vi.
La fira dura dos dies i realment es necessiten totes
les hores per poder repassar l’actualitat del món del
bar. La meitat del temps transcorre saludant amics i
productes nous: licors de sake aromatitzats, essències
de còctels, sals demojito i bloody mary, salmorra d’olives
per al dirty martini i ultimíssims vodkes premiums...
L’altra meitat transcorre a l’escenari on grans
professionals donen a conèixer fórmules i tècniques
personals. En aquesta edició van destacar: el recital de
Mint Julep ofert per Chris McMillan, les innovacions
de Dominico Costa i de Tony Conigliaro, i la brillant
actuació d’Albert Montserrat, en representació de la
cocteleria Boadas, mostrant el seu inconfusible estil
amb el got mesclador. També es van realitzar concursos
i demostracions de flayr (malabarismes), en un clima
d’un gran interès per part de professionals joves.
Una vegada fora seguim els passos que condueixen
a llocs entranyables. Llocs on regna el gust per la perfecció
i que compten amb professionals com la virtuosa
Innes del Dollar Bar; el creatiu Quim
Martínez, director del privat George Club, i
l’incombustible capo italià Salvatore Calabrese
del Fifty St. James.
En poques ciutats podem viure el món
del còctel amb tanta intensitat com a Londres.
No és estrany que tinguin la millor fira
del sector. Londres és en aquest moment el
referent. Hi tornarem, no en dubtin. -
Cheers.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)