LIQUID-ART

PER UNA COPA

2009-06-25T23:54:00.000-07:00

PER UNA COPA

fotografíes de la meva vida profesional:

http://www.youtube.com/watch?v=tHCHiaZ1erM&feature=channel_page

BOIG PER TU

2008-09-21T03:19:00.000-07:00

Com es van unir les nostres vides...Vanesa i Albert.

http://es.youtube.com/watch?v=cWu8xUqROOw

SALUT!!

BARCELONA, per Jared Brown i Anistatia Miller

2008-09-18T14:31:00.001-07:00

EL MÉS GRAN DELS HONORS!!

http://es.youtube.com/watch?v=MROxaZx14d0

SALUT!

James Bond DRY MARTINI

2008-08-31T02:18:00.001-07:00

http://es.youtube.com/watch?v=OUUq5mRCimo

BEEFEATER Spanish Gin Symposium

2008-05-14T11:46:00.000-07:00

El passat dilluns 12 de maig de 2008, vaig tenir l´honor de poder assistir al Spanish Gin Symposium, perfectament organitzat per BEEFEATER London Dry Gin que va ser APOTEOSIC!!!

Pel matí dues conferències, la primera sobre la història de la ginebra, a càrrec del AMICS JARED BROWN I ANISTATIA MILLER. I ens van ensenyar moltes coses sobre la història i les persones que han fet d´aquesta "beguda-medicina" un dels pilars de l´actual coctelería.

Desprès un fantàstic tast comparatiu amb diferents ginebres, a càrrec dels master destillers Desmond Payne i Simon Difford. La millor experiència en ginebra possible.

Per si fos poc vam anar a tastar la ginebra en còctels als cocktail bars MILANO, DRY MARTINI,BOADAS I CARIBBEAN CLUB.

No puc tenir més gran honor que haver compartit aquest simposium amb els barmans més reconeguts de tot Europa.

Salut!!

Loquillo al Boadas

2008-05-14T11:22:00.000-07:00

Loquillo presenta per TV3 el aseu últim disc "BALMORAL" al Boadas, el disc es diu així en homenatge a un mític COCKTAIL BAR desaparegut de Madrid, com podreu veure i sentir NO VOLEM que això passi amb el BOADAS.

http://www.tv3.cat/ptv3/tv3Video.jsp?idint=376009

http://es.youtube.com/watch?v=Ne1tSsuBf9o&feature=related

SALUT!!

FRANCESCO LAFRANCONI AL COCKTAILIAN CALENDAR 2008

2008-02-19T05:28:00.000-08:00

L´amic, col-lega i grandissim professional de Las Vegas, Nevada, Francesco Lafranconi, és un dels bartenders protagonistes del Cocktailian Calendar 2008, aquest calendari dedica cada mes un bartender amb la seva història, i ens proposen cocktails. En aquest mes, Novembre, ens suggereix un Pan Pacific.

L´amic Francesco em va enviar un calendari amb aquesta preciosa dedicatoria que enmarcarè i guardarè com un dels millors diplomes.

THANK YOU VERY MUCH DEAR FRANCESCO!!

Xavier Sarsanedas- Coctel eventos

2008-02-19T03:36:00.000-08:00

El col-lega i amic Xavier Sarsanedas amplia els horitzons de la coctelería i la porta allà on vulguis, ofereint serveis de cocktails a domicili, per celebracions, reunions i ocasions especials.

Una gran idea que dona resposta a la major demanda que hi ha per part de particulars i empreses, begudes personalitzades de qualitat amb un servei professional al lloc i al moment que vulgui.

El podem trobar a :

http://www.cocteleventos.com/

SALUT!!

8è CONCURS INTER-CATALUNYA DE COCTELERIA

2008-02-08T20:05:00.000-08:00

El passat diumenge 3 de febrer a l´hotel Hesperia Tower de l´Hospitalet, es va celebrar el 8è concurs Inter-Catalunya de cocteleria,que anualment és el punt de trobada de bartenders de Catalunya i Catalunya Nord, alternativament entre Perpinyà i Barcelona o rodalies.Un gran concurs que uneix col·legues i esborra fronteres
El Campió de l´edició d´enguany va ser el soci de la nostra agrupació de treballadors d´hostalería el bàrman Sitgetà sr. Jordi Noguer Parra, del restaurant La Clau de Sant Pere de Ribes que va presentar el cocktail CARAMELO DRINK
la fòrmula és la seguent:
preparar en coctelera amb gel:
4 cl. de Vodka de caramel Sobiesky
2 cl. de Vodka Sobiesky
1 gota d´Angostura
1 gota d´Orange Bitter d´Angostura
4 cl. de llima Rose´s
servit en got long drink amb gel pilé,decorat amb una guinda vermella, llima, tamarinde i caramel Werters Original i flors d´ametller.
Un deliciós caramel líquid que podem degustar al Restaurant La Clau on hi serà la copa Inter-Catalunya durant tot l´any.
La segona i tercera classificades van ser Miriam Campa del Tirsa Cocktail Bar i Hiomar Elvira de l´hotel Hesperia Tower de l´Hospitalet de Llobregat
Moltes felicitats Jordi Noguer i a totes i tots els concursants!

PISCO SOUR beguda amb dia nacional a Perú

2008-01-30T00:37:00.000-08:00

El dissabte 2 de Febrer és el "dia nacional del Pisco Sour " a Perú.

Aquí teniu uns vídeos on es pot beure com es fa i la seva història.

http://www.smallscreennetwork.com/video/69/pisco_sour/

http://www.youtube.com/watch?v=0ry9wq1BKo8

Salut!!

JORDI REIG Barman del mes a la revista "BARMAN"

2008-01-17T18:08:00.000-08:00

Fantàstica entrevista de JORDI REIG a la revista de la F.A.B.E.

Dóna gust i em sento molt ben representat per un amic i profesional con en Jordi, i estic orgullós de ser del mateix Club

El cocktail Bosc Aranès, li copiarè allà on vaigi, perquè està bonissim i m´encanta el nom.

Moltes felicitats!!!

http://www.torrerosa.com/Images/JordiBarmandelmes.pdf

EL PRIMER COCKTAIL, EL GROG

2008-01-09T11:23:00.000-08:00

Navegant per internet, he trobat aquest link en la pàgina d´un bar molt bonic de Munich, PUSSER´S.

On s´explica l´origen del primer cocktail, el GROG.

http://www.pussersbar.de/grog.htm

PREMIS NADAL DE GASTRONOMÍA 2007

2008-01-05T12:11:00.000-08:00

FRANCESCO LAFRANCONI A BARCELONA

2008-01-04T02:26:00.000-08:00

L´estiu del 2007 el meu amic Francesco Lafranconi va visitar Barcelona, i com no?,Boadas, del que va quedar encantat amb el bar i tota la ciutat. És un dels millors Bartenders del món!!

aquí el teniu:

http://www.bartender.com/2specials/hall-fame/05-lafranconi.htm

http://es.youtube.com/watch?v=vFXypXzMwY8

http://es.youtube.com/watch?v=GZOL03pfy8o

Per cap d´any em va regalar un calendari preciós, que nja penjarè una copia.

BARCELONA AL LONDON BAR SHOW 07

2007-12-20T03:14:00.000-08:00

Video de presentació al LONDON BAR SHOW 07
Tot un honor....
http://es.youtube.com/watch?v=MROxaZx14d0

COCKTAILS FOR TWO

2007-11-25T17:51:00.000-08:00

http://es.youtube.com/watch?v=lvt4b_qwC_Q

COCKTAILS DE BOADAS

2007-11-03T02:52:00.000-07:00

http://www.bongust.com/boadas.html

Homenatge ,Arrelats

2007-11-03T02:45:00.000-07:00

http://www.jordiportabella.net/index.php?jp_id=1404&jp_accio=dsp_noticia&jp_menu=noticies

BOADAS al SUNDAY TIMES

2007-10-31T19:52:00.000-07:00

Article del Sunday Times, maig 2007

http://www.timesonline.co.uk/tol/life_and_style/food_and_drink/article1839415.ece

VIDEO DEL LONDON BAR SHOW 07

2007-10-24T04:06:00.000-07:00

Video de presentaió al LONDON BAR SHOW d´un servidor, a càrrec de Jared Bown i Anastatia Miller
http://homepage.mac.com/jaredbrown1/iMovieTheater53.html

CIMERA DE BÀMANS A LONDRES (Article de Javier de las Muelas a El Periódico 18-10-07)

2007-10-24T03:44:00.000-07:00

EL BARSHOWROOM MOSTRA LES PRINCIPALS NOVETATS EN COCTELERIA

Eren les 12.30 hores, acabàvem d’arribar a Victoria
Station, i l’aroma de canyella de la parada de
muffins ens va recordar que era el moment de
recuperar forces. Una visita a un take away de sushi va
ser suficient per continuar cap a l’Hotel Caesar, on
vam descarregar tot el material de la fira. Una mica
més tard ens va trucar Peter Dorelli, atent com sempre,
que ens va confirmar que la reunió de bàrmans es
faria al Milk & Honey, local privat pensat com a speakeasy,
a Poland Street. Giampiero, Peter per als amics,
és tota una institució, va ser, i ho serà sempre, el cap de
barra del mític còctel bar de l’Hotel Savoy, on ha exercit
durant quaranta anys. Amb Peter sempre coneixes
gent nova i al Milk & Honey, aquella nit, vam poder
confraternitzar amb més de 150 bàrmans de tot el
món.
El Bar Showroom de Londres –aquesta edició, BAR
07– és el punt de trobada delsmillors professionals del
sector; un conducte pel qual flueixen inquietuds, productes,
tècniques, innovacions i, evidentment, l’exhibició
de les últimes tendències en cocteleria. Crec fermament
que el còctel ha d’anar paral.lel a les emocions, a
la creativitat; ha de saber vestir-se a l’última,
procurant sempre sorprendre.
Aquella nit, per no trencar el fil conductor
ens vam dirigir al Hakkasan (Hanway
Place, 8). És un d’aquests restaurants on
un se sent còmode, música d’ambient, disseny
innovador, cuina creativa i, a més de
tot això, una gran barra de cocteleria on
oficien excel.lents i acurats bàrmans. És
fantàstic veure com els comensals acompanyen
els plats amb un bon martini de
mandarina o de litxi i observar com el còctel,
en un gran i modern restaurant, es desenvolupa
amb la mateixa frescor i naturalitat amb què ho faria
un bon vi.
La fira dura dos dies i realment es necessiten totes
les hores per poder repassar l’actualitat del món del
bar. La meitat del temps transcorre saludant amics i
productes nous: licors de sake aromatitzats, essències
de còctels, sals demojito i bloody mary, salmorra d’olives
per al dirty martini i ultimíssims vodkes premiums...
L’altra meitat transcorre a l’escenari on grans
professionals donen a conèixer fórmules i tècniques
personals. En aquesta edició van destacar: el recital de
Mint Julep ofert per Chris McMillan, les innovacions
de Dominico Costa i de Tony Conigliaro, i la brillant
actuació d’Albert Montserrat, en representació de la
cocteleria Boadas, mostrant el seu inconfusible estil
amb el got mesclador. També es van realitzar concursos
i demostracions de flayr (malabarismes), en un clima
d’un gran interès per part de professionals joves.
Una vegada fora seguim els passos que condueixen
a llocs entranyables. Llocs on regna el gust per la perfecció
i que compten amb professionals com la virtuosa
Innes del Dollar Bar; el creatiu Quim
Martínez, director del privat George Club, i
l’incombustible capo italià Salvatore Calabrese
del Fifty St. James.
En poques ciutats podem viure el món
del còctel amb tanta intensitat com a Londres.
No és estrany que tinguin la millor fira
del sector. Londres és en aquest moment el
referent. Hi tornarem, no en dubtin. -
Cheers.

L´ORIGEN DEL COCKTAIL

2007-02-23T02:41:00.000-08:00

L'Origen del Còctel
La Primera Definició Coneguda
THE BALANCE AND THECOLUMBIAN REPOSITORY

Hi ha històries desafortunadament incomptables que declaren que detalla exactament com s'encunyava primer el terme "còctel". Cap d'ells no és verificable, i així mai no sabrem més probablement la història veritable. Sabem tanmateix un aspecte important sobre aquest terme, i que és primera definició coneguda. La cita era 6 de maig, de 1806, i la publicació era "The Balance and The Columbian Repository".

Aparentment, hi havia una elecció a Claverack, Nova York, i tan sovint com passa en una elecció, algú ha perdut. El perdedor en aquest cas presentat, una comptabilitat detallada dels seus beneficis i pèrdues per a aquesta cursa.

Núm. 18 Volum V.

HUDSON, (NEW-YORK) dimarts, 6 DE MAIG, de 1806.

Rom! Rom! Rom!
S'hi conjectura, allò el preu de
aquest licor preciós augmentarà aviat a
Claverack des d'un cert candidat té
posat en el seu compte de Pèrdua i Benefici,
els elements següents: ---
Pèrdua. Benefici.
720
17
32
411
25
grogs de rom
brandi fer.
cabestrells de ginebra
bitters de gots
faci. cua de gall"Cock-tail"
La Meva Elecció
RES.

En el seguir setmana, el diari publicava una carta d'un lector que era aparentment confós per aquest terme nou "cua de gall" que veien, i demanaven una explicació a l'editor.

Núm. 19 Volum V.

HUDSON, (NEW-YORK) dimarts, 13 DE MAIG, de 1806.

Comunicació.

A l'Editor de "The Balance "
Senyor,
Observo que al seu paper del 6è instant, en el compte d'un candidat democràtic per un seient en la legislatura, marcada sota el cap de Pèrdua, fan 25. cua de gall"Cock-tail". Serà tan atent com informar-me què és significat per aquesta espècie de refrigeri? Encara que un desconegut a vostè, crec que, des del seu caràcter general, no suposarà que aquesta petició és impertinent.
He tingut notícies d'un fòrum, de tallador de flegma i conductor de boira, de mullar el xiulet, d'humitejar l'argila, d'un fillip, un esperó al cap, que apaga una espurna a la gola, de ditada & circa, però mai en la meva vida, tanmateix ha viscut molts anys, sentia parlar de cua de gall abans. És propi d'una part d'aquest país? O és una última invenció? És el nom expressiu de l'efecte que la beguda té sobre una part particular del cos? O significa que els demòcrates que prenen la poció es girin topsycurvy, i té els seus caps on haurien de ser les seves cues? Hauria de creure que l'última és la solució genuïna; però sóc poc disposat a determinar finalment fins que rebi tota la informació en el meu poder.
Al començament de la revolució, un metge públicament recomanava la molsa que arribava a agradar a un arbre com a substitut de te. Trobava sobre experiment, que en tenia més d'una qualitat estimulant llavors aprovava; i per això, ell afterward com públicament denunciat això. Pot pròpiament ser administrat per qualsevol "Cock-tail"cua de gall que sigui només a certs temps i a certes constitucions. Fa uns quants anys, quan estaven cridant els demòcrates per a Jefferson i Clinton, una de les enquestes es tenia a la ciutat de Nova York en un lloc on es venia gelat. El seu temperament llavors era extraordinàriament adust i bilious. Alguna cosa era necessària de refredar-los. Ara quan s'enfonsen a rigidesa, podria ser igualment necessari, per "Cock-tail"cua de gall per escalfar i per provocar-los.
Espero que no interpretarà res que hagi dit com irrespectuós. Llegeixo el seu paper amb gran plaer i li desitjo la circulació més extensa. Tant si contesta a la meva consulta com si no a això, encara romandré,
El seu,
UN SUBSCRIPTOR
[Com ho faig un punt, mai no publicar res (sota el meu cap editorial) però que puc explicar, no dubtaré a satisfer la curiositat del meu corresponsal preguntaire:"Cock-tail" Cua de gall, llavors és un licor estimulant, compost d'alcohols de qualsevol classe, sucre, aigua i bitters és vulgarment anomenat un cabestrell de bittered, i se suposa que és una poció que electioneering excel·lent en tant que deixa robust i atrevit el cor, alhora allò això fuddles el cap. Es diu també, ser de gran ús a un candidat democràtic: perquè, havent-se empassat una persona un got d'això, està preparat per empassar-se qualsevol cosa més.
Editi. Bal.]

Clarament, l'editor prenia aquesta oportunitat d'estrènyer una mica de diversió al sistema polític, però alhora proporcionava la primera idea pel que fa al que es considerava que la cua de gall d'aquell dia era. Específicament descrivint-ho com:

"Cock-tail"Cua de gall, llavors en un licor estimulant, compost d'alcohols de qualsevol classe, sucre, aigua i bitters és vulgarment anomenat un cabestrell de bittered...
Podem veure des d'això que un dels ingredients que definien en el còctel era allò de "bitters", l'ús de qui continuava sent predominar fins al tancament de Prohibició.

Ha de ser d'edat que beu legal per accedir a aquest lloc

Copyright © 2004-2006, Museu del Còctel Americà
Caixa de PO 38 • Malverne, Nova York • 11565
info@MuseumOfTheAmericanCocktail.org

WHISKEY SOUR

2007-02-20T05:29:00.000-08:00

WHISKEY SOUR

6 cl. whisky de bourbon
Cl de 2,2. suc de llimona fresc
Cl de 0,5. xarop simple
Sacsejada amb gel.colar i servir en copa sour, o en got "Old fashioned"amb gel .

El WHISKEY SOUR ,Whisky Àcid ,és només una versió d'una categoria sencera de begudes conegudes simplement com SOUR "Àcid".
La beguda tradicionalment, també hauria contingut una culleradeta de clara d'ou, que hauria format un cap escumós.
Pot fer Sour, escocès ,un Brandi Sour, Rom Sour, o qualsevol altra variació simplement canviant el bourbon llistat en aquesta recepta pel seu aiguardent preferit.També es pot adonar que la recepta per aquesta beguda és molt similar a allò utilitzat per a només Daiquiri, però Sidecar,Margarita,Aviation,and molts altres també.

Del llibre "Pocket Recipe Guide, 2006 edition" The Museum of the American Cocktail

DAIQUIRI

2007-02-20T03:01:00.000-08:00

DAIQUIRI (copa de còctel)aperitiu
4.5 cl Rom Blanc
2.0 cl suc de de llimona Fresca o llima
0.5 cl xarop de canya de sucre
Aboqui tots els ingredients a coctelera amb glaçons. Remeneu bé. Serviu en copa de còctel refredada
(fórmula I.B.A.)

DAIQUIRI CONGELAT,DAIQUIRI FROZEN (copa gobelet )aperitiu
4.5 cl Rom Blanc
2.0 cl Suc de Llimona o Suc de Llima
0.5 cl xarop de canya de sucre
Una pala de gelat
Aboqui tots els ingredients a mescladora amb gel aixafat. Barregi's fins a textura fangosa i allisar i abocar a gobelet refredat.
(fórmula I.B.A.)

segons Wikipedia:

El Daiquiri, o Daiquirí tal com es pronúncia a Cuba, és un còctel a base de rom. Aquests són els ingredients bàsics:

Rom blanc
Suc de llimona
Xarop de canya de sucre
Gel picat.
El nom daiquiri ve del nom d'una mina de ferro a l'est de Cuba.

Aquest còctel va ser crear per un català emigrat a Cuba: Constantí Ribalaiga i Vert, nascut a Lloret de Mar el 1888. A l' Havana entrà a treballar en una empresa catalana: El Cafè d'En Cotorra, més tard: Cafè La Florida, dirigit pels germans Francesc i Narcís Sala i Parera. El jove Constantí, anomenat Constante a l'obra novel·lística d' Ernest Hemingway, ja propietari i empresari de La Florida, convertida en La Floridita, esdevingué un autèntic mestre en l'ofici dels bàrmans. Inventà el daiquiri, un combinat de rom blanc (la beguda dels pirates, suavitzada per Bacardí, nascut a Sitges), xarop de canya de sucre (la planta que les àrabs van dur a la península Ibèrica, i d'aquí fou duta a les illes del Carib), suc de llimona (una altra fruita oriental trasplantada a Amèrica) i gel picat. Quan el 1952 morí Constantí Ribalaiga a l'Havana el seu combinat ja s'havia estès pel món occidental

segons Bacardi:

HISTÒRIA DEL DAIQUIRI

Després de la guerra entre Espanya i els Estats Units, a un enginyer de mines nord-americà el sol calent del Carib li va inspirar noves formes de refrescar-se.
Jennings S. Cox dirigia a un grup d'enginyers nord-americans en una explotació minera a prop de la petita localitat de Daiquirí. Sota l'abrasador sol del Carib, les jornades eren calentes i suoses. Les comoditats eren poques. Per mantenir els homes motivats en aquest dur entorn, la direcció|adreça els donava sous alts, allotjament gratuït, purs gratis i, potser la millor recompensa de totes, un galó mensual del millor rom de Cuba, el rom BACARDI.
Cox era enginyer per formació però un mesclador per naturalesa. Va experimentar sense cessar amb ingredients locals i rom BACARDI fins a aconseguir un còctel que el refresqués després d'una llarga jornada a les mines de ferro de Daiquirí.
Una nit, Cox va anunciar als seus associats que per fi ho havia aconseguit. Els va ensenyar a ajuntar suc de llima de nou espremut, sucre, gel triturat i BACARDI Carta Blanca , agitar-lo tot bé en una coctelera i crear una nova beguda gelada i refrescant. La primera ronda va ser un èxit instantani. La segona va ser la confirmació. El còctel no només era deliciós, sinó exquisidament suau i increïblement refrescant. La combinació dolç/àcid del suc de llima i el sucre harmonitzava perfectament amb el refinament sedós del BACARDI Carta Blanca.
Algun temps després, a la propera ciutat de Santiago de Cuba, mentre Cox i els seus homes assaborien una ronda del seu nou còctel al bar de l'Hotel Venus, Cox va exclamar: "Portem bastant temps bevent aquest deliciós combinat. No creieu que ja és hora de batejar-lo? ". Els homes van estar d'acord. Després d'un minut de silenci, Cox va alçar la veu: "Ja el tinc, l'anomenarem "Daiquiri" en honor de les mines".
El daiquiri es va convertir en una sensació gairebé de la nit al matí. Sempre que Cox viatjava, portava còpies de la recepta a fi d'ensenyar als barmans com preparar-lo. Molt aviat, els barmans de tota l'illa no solament feien daiquiris, sinó que inventaven variacions pròpies, inclosos els daiquiris gelats, els basats en altres fruites, i els més suaus fets amb els roms més foscos, generosos i envellits de BACARDI. Ja en els anys 20, quan l'Havana s'havia convertit a la capital mundial de la vida nocturna, celebritats i turistes solien ser complimentats amb daiquiris a l'Edifici BACARDI .
El daiquiri de BACARDI, possiblement el còctel més refrescant, conserva avui la seva imatge suau.
Abans de la invenció de la coctelera elèctrica, el daiquiri es barrejava de la següent forma.
60 cl de BACARDI Carta Blanca1 culleradeta d'azúcarEl suc de 2 llimones gel triturat
Agiti's bé en una coctelera i serveixis en una copa
Recepta original del daiquiri, de Jennings S. Cox

SALUT!!!

VISCA CUBA LLIURE!!!

2007-02-19T09:25:00.000-08:00

La beguda més popular del món va néixer durant un enfrontament entre els Estats Units i Espanya. Va succeir durant la Guerra entre ambdós països a finals del segle XIX, quan Teddy Roosevelt amb el seu regiment voluntari de cavalleria "The Rough Riders", i gran nombre de nord-americans van arribar a Cuba.Una tarda, un grup de soldats fora de servei del Cos de Transmissions dels Estats Units es trobava reunit en un bar de l'Havana Vella. Fast Rodríguez, un jove missatger, recordava més tard que va entrar un capità i va demanar un rom BACARDI i COCA-COLA® amb gel i una porció de llima. El capità bevia la barrejamescla amb tant plaer que va despertar l'interès dels soldats al seu voltant. Van demanar el barman que els preparés una ronda de la beguda del capità.El rom BACARDI amb COCA-COLA® va tenir un èxit instantani. Igual com succeeix avui, la beguda va unir els presents creant un ambient de diversió i bona camaraderia. Quan van demanar una altra ronda, un soldat va proposar brindar " Per Cuba Libre! " per celebrar la recent llibertat del país. El capità va alçar el seu vas i va proferir el crit de batalla que havia inspirat els victoriosos soldats de Cuba durant la Guerra d'Independència." Cuba Lliure! " - va exclamar - " Cuba Lliure! ". La resposta de la multitud va ser unànime: " Cuba Lliure! ", van cridar. I així, el crit de batalla, també conegut comcom a BACARDI amb COCA-COLA®, es va convertir en sinònim de felicitat i camaraderia.La notícia de la combinació de rom BACARDI i COCA-COLA® es va difondre ràpidament. Mentre el rom BACARDI i COCA-COLA® anaven obrint-se camí separadament d'un país a l'altre, la combinació dels dos no va tardar a convertir-se en el combinat més popular del món. Ho continua sent. En l'actualitat, BACARDI i COCA-COLA® - el Cuba Lliure Original - és, sense cap discussió, el rei dels còctels al món i l'autèntic combinat clàssic.

HISTÒRIA DEL CLUB DEL BARMAN

2007-02-17T03:01:00.000-08:00

HISTÒRIA DEL CLUB DEL BARMAN

Tot va començar amb la necessitat,feta il·lusió i de les inquietuds d´uns amics que van determinar el moment d´unir -se i aconseguir un objectiu comú,crear una associació que ajuntes tots els barmans d´Espanya.Era el mes de maig de 1962,les reunions es feien més quotidianes i més formals,ja sabien el que volien.
Aquell grup de veterans i joves, estava format per:Miquel Boadas,Pere Carbonell, Fructuoso Altable, Josep Mª Gotarda, Ramon López, Manuel Villalante, Dionisio Rodríguez, i l´ànima mater, Josep Luis Maruenda, i es van unir Rafael Ramos i Domingo Santana.Tots ells estaven disposats i van decidir llençar-se a l´aventura de crear una Associació de Barmans,i l´hi van posar un nom més col·loquial , atractiu i social:EL CLUB DEL BARMAN.
Lògicament,va passar un temps perquè aquelles idees i inquietuds anessin transformant-se en fets concrets.S´havia de començar per acostar-se a altres professionals per encomanar-los la mateixa il·lusió.Aquests moviments no passaven desapercebuts per la premsa,i durant el mes de juny de 1962,El Noticiero Universal, El Diario de Barcelona, El Correo Catalán y La Vanguardia va anunciar el naixement de l ´Associació de Barmans d´Espanya,El Club del Barman.
A partir d´aquest moment, es comencen a captar socis i es redacten el estatuts de l´Associació, amb l´imprescindible ajuda del senyor Tomàs Domingo,no professional del ram, però molt estimada i unida, tan per la seva amistat personal, i simpatia amb els barmans.
Es va celebrar una assemblea de socis per aprovar els Estatuts del Club del Barman, i al gener de 1963 es presenten al Govern Civil,i es comencen a enviar circulars a llocs distingits d´Espanya amb la intenció de divulgar l´Associació de barmans fundada a Barcelona,per animar-los a participar-hi
Finalment el 28 de juny de 1963, es rep del Ministerio de Gobernación, l´ofici comunicant l´aprovació oficial dels Estatuts, i es convoca una assemblea per comunicar la bona nova als socis i nombrar la primera junta directiva,i va quedar formada així:
Miquel Boadas.President

Josep Mª Gotarda. Vicepresident

Josep Luis Maruenda. Secretari

Dionisio Rodríguez. Vicesecretari

Manuel Villalante. Tresorer

Pere Carbonell. Cantable

Ramon López. Relacions Públiques

Fructuoso Altable.Vocal

Rafael Ramos. Vocal.

Un cop formada la junta,s´intensifica la feina de contactar amb altres barmans de tota la península,amb l´objectiu de formar part del just creat Club del Barman.Mentrestant,arribats al mes de novembre de 1963,es comunica a la I.B.A.(Internatinal Bartenders Asociation),la intenció de ser admesos a aquest organisme internacional.Al mes ,es celebra a l´Hotel Manila (actual Hotel Le Meridien)la presentació oficial del Club al mitjans de comunicació.Tal i com publicaren els diaris de l´època.Aquesta presentació, va ser un clamorós èxit.També per aquelles dates, es rep una carta del president de la I.B.A. felicitant-nos per la creació del Club del Barman,al mateix temps ens preguen un temps d´espera fins a la proper reunió, per fer oficial el nostre ingrés a aquesta norganització.El temps passa mentre s´espera aquesta confirmació, i es van rebent cartes de felicitació de diverses associacions ( Àustria, Argentina, França, Anglaterra, Veneçuela, Suïssa), fins i tot algunes revistes d´aquestes associacions es comprova que la nostra associació figura com a membre de la I.B.A..Arribats a aquest punt,s fa necessari obrir un parèntesi ,que esperem que el lector comprengui.Des dels seus inicis el Club del Barman va posar tot el seu esforç en aconseguir una associació que en grau de respecte i igualtat acollís als barmans de tota Espanya,però això no va ser possible.

No és la nostra intenció buscar responsabilitats,en primer lloc perquè moltes de les persones que en el seu moment van influir d´una manera o una altra a la història ja no està pressents,i en segon lloc perquè aquest no va ser mai el nostre estil.
Diguem només que al 1964 es va crear a Madrid una associació similar a la nostra que amprada pel carisma dels seus iniciadors,i per les circumstancies polítiques de la època,es constitueix com la única associació per actuar legalment amb caràcter "nacional", establint delegacions en varies províncies d´Espanya i aconseguint el reconeixement oficia de la I.B.A.,marginant i colcant dins la il·legalitat el Club del Barman,i com a conseqüència alguns del seus associats van ser pressionats per les autoritats sindicals de l´època. Diguem també, que malgrat tot això, sempre, amb més o menys dificultats, sempre es van mantenir contactes i reunions tant en l'àmbit oficial com a particular, en lloables intents de buscar acostament en postures trobades, però es partia de criteris molt diferents i difícils d'unir.Retornant a fil de la història, diguem que el Club continua organitzant actes, l'any 1966 celebra el seu primer concurs de cockteleria, i munta el seu primer estand, a Hogarotel 6. El mes de maig de 1967 és un mes de trist record per al Club, i tots els seus associats, el motiu és la mort del seu President, el que va ser gran impulsor de l'Associació, gran mestre i millor persona Senyor Miquel Boadas. Però s'havia de seguir endavant, i el Club es prodiga en alguns i importants actes. Se celebra el primer Concurs per a Ajudants de Bar, es col·labora amb ASPACE(Asociación per a l'ajuda a la paràlisi cerebral), s'organitza el primer concurs de cocktails, per a premsa, radio i televisió, es munta un altre estand a Hogarotel 7, on se celebra el Primer Concurs de Cockteleria trofeu Miquel Boadas. Malgrat que durant anys es continuen organitzant actes, aquests són cada vegada més espaiats, a causa dels problemes derivats de la nu la entesa amb l'Associació de la Capital, motiva el desanim i així fins a 1971, pràcticament l'activitat és nul·la.

Diguem també, que malgrat tot això, sempre, amb més o menys dificultats, sempre es van mantenir contactes i reunions tant en l'àmbit oficial com a particular, en lloables intents de buscar acostament en actitudspostures trobades, però es partia de criteris molt diferents i difícils d'unir.Retornant a fil de la història, diguem que el Club continua organitzant actes, l'any 1966 celebra el seu primer concurs de cockteleria, i munta el seu primer estand, a Hogarotel 6. El mes de maig de 1967 és un mes de trist record per al Club, i tots els seus associats, el motiu és la mort del seu President, el que va ser gran impulsor de l'Associació, gran mestre i millor persona Senyor Miquel Boadas.
Però s'havia de seguir endavant, i el Club es prodiga en alguns i importants actes. Se celebra el primer Concurs per a Ajudants de Bar, es col·labora amb ASPACE(Asociación per a l'ajuda a la paràlisi cerebral), s'organitza el primer concurs de cocktails, per a premsa, radi i televisió, es munta un altre estand a Hogarotel 7, on se celebra el Primer Concurs de Cockteleria trofeu Miquel Boadas. Malgrat que durant anys es continuen organitzant actes, aquests són cada vegada més espaiats, a causa dels problemes derivats de la nu la entesa amb l'Associació de la Capital, motiva el desanim i així fins a 1971, pràcticament l'activitat és nul·la.
Amb el pas del temps les noves generacions pressionen perquè el Club del Barman, retorni de nou en l'àmbit professional. De nou, primer tímidament i a poc a poc amb més força, es celebren reunions, i l'any 1981, en una barreja de joves i veterans s'acorden celebrar una Assemblea a la qual acudeixen molts associats, formant-se una nova Junta. Fruit d'aquest ressorgir i entre diversos actes es pot destacar la creació del Trofeu de Cockteleria Ciutat de Barcelona, que se celebra des de 1984 fins al 1993, aconseguint tant el favor del públic, com el de molts professionals de tot Espanya. Per aquestes dates, els canvis són també a la Capital i les relacions amb la A.B.E.(Asociación de Barmans Españoles), pren un nou impuls, que a poc a poc amb la bona voluntat per ambdues parts, que desitgen que les bones intencions prevalguin sobre velles discrepàncies, i així en una sèrie de reunions, fructifica definitivament que Catalunya és a dir el Club del Barman es una a la resta d'Espanya. Destaquem la gran col·laboració del Senyor Antonio Balaguero, responsable de Bacardi-Martini España, i gran amic de tots els Barmans d'Espanya, que medís i va col·laborar en totes les negociacions.Fruit d'aquesta unió és la creació de la F.A.B.E. (Federació d'Associacions de Barmans d'Espanya), que en l'actualitat uneix a 15 associacions, que són:Balears, Catalunya , Cantàbria, Galícia, Gran Canària, Guipúscoa, Lanzarote, Madrid, Màlaga, Navarra, Segòvia, Sevilla, Tenerife, València i BiscaiaAl seu torn la F.A.B.E. aquesta associada a la I.B.A., que agrupa 48 Països.

DRY MARTINI-EL COCKTAIL

2007-02-16T06:27:00.000-08:00

Martini (còctel)Des de Wikipedia, l'enciclopèdia lliureSalt a: navegació, recercaFets a una mirada Aquesta beguda és designada com un Còctel Oficial d'IBA

MARTINI

El martini és un dels còctels més àmpliament coneguts, mostrats aquí amb els seus dos ingredients principals Tipus: CòctelAlcohol primariprincipal per volum: Ginebra Servit: "Directament cap amunt de"; sense gelGuarnició estàndard: olives o pela de llimonesDrinkware estàndard: copa de còctelIBA especificava ingredients† : 5. 5 cl (cinc parts) ginebra1 cl (una part) vermut sec Preparació: Tradicionalment remenat a un got refredat, guarnit, i servit directament.El martini és un còctel tradicionalment fet amb ginebra i vermut blanc sec, encara que en aquests darrers anys el vodka que substitueix per a ginebra s'ha tornat més popular que la recepta original. Es descriu sovint com ser "cruixent" o "astringent." Al llarg dels anys, el martini s'ha convertit potser en la beguda alcohòlica variada més coneguda. H. L. Mencken una vegada anomenava el martini "l'única invenció americana tan perfecta com el sonet", i E. B. White l'anomenava "l'elixir de quietud". És també la beguda proverbial de l'un temps "dinar de tres martini" d'executius de negoci, ara en gran part abandonat com part de "l'aptitud de les empreses per a obligació" programes.
Mentre que les variacions són moltes, un martini modern estàndard és un cinc a una proporcióraó, feia combinant aproximadament dos i una meitat unces de ginebra i una mitja unça de vermut sec amb gel. Molts europeus, tanmateix, prefereixen una mica menys vermut - sobre un sis a una proporció de ginebra o vodka a vermut. Moltes escoles de " bartending" insisteixen que una coctelera de begudes tendeix a atenuar el gust del vermut, i alguns sostenen que aguditza el gust de ginebra "magolant" el líquid. Tanmateix, és relativament comú veure una combinació de cambrers un martini amb un deute de cocteleres en part a la influència d'espia de sobreimpressió fictici James Bond, que demanava el seu martinis "sacsejat, no remenat." Els ingredients es barregen llavors estirat i servit "directament amunt" (sense gel) en un copa de còctel refredada, i guarnit o amb una oliva o amb un twist de llimona (una banda de la pela, normalment espremuda o torçada per expressar olis citric volàtils a la superfície de la beguda). En una nota de costat, la primera novel·la de James Bond, Casino Royale (també com l'adaptació de pel·lícula de 2006), presenta el caràcter xarrupant Còctels " Vesper " (tres mesures de ginebra, un de vodka i la meitat de Kina Lillet) en honor a la seva companya.Mentre que el martini estàndard pot anomenar per a un cinc a una proporció d'alcohols destil·lats a vermut, els aficionats del martini sec poden reduir la proporció de vermut dràsticament per a un martini d´assecadores . Els coneixedors presumeixen d'endolcir el còctel a prop merament cobrint la copa amb vermut, passant el suro de vermut al damunt de la copa, momentàniament passant la beguda acabada prop d'una ampolla de vermut tancada, o de broma xiuxiuejant "vermut" sobre el la copa. Encara que començava amb oliva com a guarnició, el suc d'oliva es pot afegir a un martini per fer-lo un martini brut "dirty". El gust d'oliva distreu del gust de ginebra directa i el vermut, alleujant la rigidesa de la beguda
Alguns aficionats eviten transmetre sabors excessius al seu martinis. O, si utilitzen una oliva, es farceix d'alguna cosa tan neutra com una ametlla; l'oliva mateixa s'esbandeix de qualsevol solució d´inpuresa o vinagre abans d'ús. L'oliva es rellisca llavors al martini per tal que no molestar la mescla fina de ginebra i vermut. Un "gir de llimones"(twist) es considera una guarnició més delicada a causa del seu accent de sabor suau i complementari. En aquest cas, una pela de llimones especial podria treure una corda prima de llimona ,mentre la llimona s'aguanta prudentment damunt el martini gairebé acabat. Aquesta orientació deixa la boirina d'olis de llimones ruixar suaument la part superior del còctel.Una altra variació comuna però controvertida és el martini de vodka, fet amb vodka en comptes de ginebra. Durant els anys 1990, el martini de vodka substituïa el martini basat en la ginebra tradicional en la popularitat. Avui, quan demanen els clients del bar i restaurant "un martini", freqüentment tenen al cap una beguda feta amb vodka. Els puristes Martini condemnen aquest desenvolupament: mentre que pocs objecten la beguda mateixa, activament ho objecten anomenant-se un martini. El martini , insisteixen, és un còctel basat en la ginebra; aquesta variació s'hauria de designar com a tal, amb el nom "martini de vodka" (o " vodkatini", o "cangur"). La confusió més llunyana pot sorgir de vermut Martini que confon, una marca de vermut, amb el còctel de martini.Un desenvolupament més recent que més ofèn puristes de martini és l'ús de " martini" (o el sufix " -tini ") referir-se a qualsevol còctel de vodka assaonat servit directament en una copade còctel. Per exemple, l' appletini, el chocolatini, o martini de pinya.

HISTÒRIA DE LA BEGUDA
L'origen del martini és incert. Per un compte àmpliament disseminat, el martini és un descendent del Martinez, un còctel més vell, més dolç que consta de dues unces de vermut dolç, ginebra Old Tom d'una unça (una variant endolcida), dues curses líquid de cireres de maraschino, i una cursa bitters, sacsejats amb gel, torçats, i servits amb un gir de llimona. El Martinez estava més probablement inventat a Martinez, Califòrnia, on una placa commemorant el naixement del martini es pot trobar a la cantonada cap al nord oriental de la intersecció de carrers d' Alahambra i Masonic. La primera referència coneguda al Martinez es troba en "Bartender´s guide,How to mix drinks", primer publicat el 1862 i creat pel "professor" Jerry Thomas, el "Cambrer Principal" a molts forats de reg famosos incloent-hi l'Hotel Occidental a San Francisco. Segons George A. Zabriske, que republicava el llibre original el 1928, Thomas tenia un client que agafava un transbordador de l'Hotel O

ccidental en Carrer de Montgomery a Martinez, llavors la capital estatal de Califòrnia, tots els matins. Thomas el barrejava el Martinez per guardar el fred de matí fora, i li posava el nom de la destinació del seu client. Els alcohols destil·lats durant els anys 1800 no es regulaven com són avui, i es venien en bóta força cap amunt de 135 prova. Com la força dels alcohols disminuïa, les quantitats més petites de batedores es necessitaven per fer-los bevibles. Ara és més comú veure un martini fet amb poc o cap vermut. Alguns suggereixen que la beguda deu el seu nom a Martini (conegut als Estats Units com Martini & Rossi ), la marca per a un vermut italià popular comercialitzat internacionalment des del dinovè segle. Americans que demanen la beguda a Itàlia són sovint sorprès perquè se li serveixi un vermut dolç en comptes d'un còctel que conté ginebra o vodka. llibre les Begudes del Món i Com per Barrejar-los (1907), escrits per William T. Boothby , instrueix la recepta per còctel de martini sec (à la Charlie Shaw, Los Angeles), "a un got de mescla una mica de gel esquerdat, dues curses de bitters taronges, el d'un jigger de (sec) vermut francès, i el d'un jigger de ginebra anglesa seca. Mogui's bé fins que minuciosament aterrit, serveixi a un copa de còctel d'arrel, espremi un tros de pela de llimones sobre la part superior i servei amb una oliva." Altre que els bitters i la proporcióraó de vermut a ginebra, això és extraordinàriament similar a un còctel de martini modern.William Grimes, crític de restaurant per a les declaracionsreclamacions de New York Times (en Directament Amunt o A les Roques: la Història del Còctel Americà) que el martini sec s'inventava el 1912 per Signor Martini di Arma di Taggia, el cambrer al Knickerbocker Hotel de Nova York. Les referències publicades nombroses al martini abans de 1912 descartendescompten aquesta teoria. El martini era un còctel americà establert al començament del vintè segle, però no assolia el seu estatusposició preeminent com el còctel clàssic del país fins més tard al segle. Potser paradoxalment, Prohibició feia molt per elevar l'estatura del martini. L'americans preferit tipple a aquella mescla hàbil programa-whisky-demana i molt de temps envellint, mentre que barat excepte (insignificantment) ginebra de banyeres bevible és relativament fàcil de produir, així martinis estaven més immediatament disponibles en l'era del speakeasy.

El martini d'era de Prohibició era bastant dolç prop dels nivells d'avui. Amb l'abrogació de Prohibició, i la disponibilitat preparada de ginebra de qualitat als Estats Units, la beguda es convertia progressivament en cada cop més sec, amb menys vermut que s'afegia. Aquesta tendència finalment arribava a extrems fetitxistes, i es convertia en la font d'un cos considerable d'anècdotes de martini , enginy, i saber popular. Un podria preparar un martini agitant la gorratap d'una ampolla de vermut sobre el gotvidre, o observant que hi havia vermut a la casa una vegada." Winston Churchill triava a vermut de forgo completament, i en canvi simplement inclinat en direcció a França, mentre que Patton General suggeria apuntar amb l'ampolla de ginebra en la direcció general d'Itàlia. La recepta d'Alfred Hitchcock cridava per a cinc parts ginebra i "una mirada ràpida a una ampolla de vermut." A Ernest Hemingway li agradava demanar un " Montgomery", quin es barrejava un martini a una proporció ginebra a vermut de 15:1 (aquests suposadament sent el Camp de probabilitats Marshall Montgomery buscat per tenir abans d'entrar a batalla). En una mica clàssica de negoci d' escenari en el joc de 1955 Auntie Mame, el preadolescent sofisticat Patrick Dennis ofereix un martini, que prepara fent girar una gota de vermut al got, llavors llençant-lo enlaire fora abans d'omplir el got de ginebra. Similarment, en l'Animal de Companyia del Professor de pel·lícula de 1958, Clark Gable barreja un martini tornant al revés l'ampolla de vermut abans de fer córrerfuncionar el suro humitejat al voltant de la vora del gotvidre i omplir-lo de ginebra. El director surrealista Luis Buñuel era un altre seguidor de la beguda, incloent-hi la seva recepta personal al seu Oscar-winning 1972 filma burgesia de Le charme discret de la i en les seves memòries, que consta bàsicament de "capa els cubs", un mètode d'afegir el sabor de vermut abocant el vermut a una coctelera de gel, que llavors el surten davant de ginebra que se suma. Un tall d'escena des de la versió teatral de M*A*S*H suggeria que hauria 'de durar una ampolla de vermut una guerra sencera.' També, els atomitzadors similars a aquells utilitzats per a perfum s'utilitzaven a vegades per repartir una quantitat de fitxa de vermut.
La popularitat del martini disminuïa en el conscient de salut, vi-i-spritzer-bevent 1970, però encerava els últims anys 1980 i el 1990. Durant aquest renaixement de martini, el vodka substituïa ginebra com més comunament demanada que proliferaven l' alcohol de base, i les variacions noves: el martini de pomes verd, el martini de xocolata, etc. Si les variacions més extremes d'aquesta era es poden veritablement cridar martinis roman un tema de debat. La primera referència a un martini de vodka als Estats Units ocorre en els 1951 Fons de llibre de còctel Cap Amunt per Ted Saucier. A la recepta se li atribueix el fotògraf de celebritat Jerome Zerbe.
Traducció
Saber popular Martini i mixologyUn martini feia amb Lillet Blanc i 3 cultura d' olives Western ha creat una mitologia virtual al voltant del martini, en part a causa de les moltes figures històriques i fictícies llegendàries que ho afavoria, entre ells Churchill, Truman Capote, J. Robert Oppenheimer , F. Scott Fitzgerald, Hemingway , Cary Grant i el James Bond fictici. El martini sec també a vegades s'anomena "La Bala d'Argent" perquè "és clar, potent i mai no perd la seva marca". (Naturalment, això no ha de ser confós amb Coors Light, que és també conegut per aquell nom.)El martini clàssic de yore es remenava, "per tal que no espatllar la ginebra." W. Somerset Maugham declarava que "martinis sempre s'hauria de remenar, no sacsejat, de manera que les molècules siguin sensualment un sobre l'altre", mentre James Bond des de les novel·les Ian Fleming demanava el seu "sacsejat, no remenat", una beguda pròpiament anomenada un Bradford.Al Casino nou Royale , la recepta s'especifica dins més detall com fet amb tres mesures de ginebra ( Gordon era la preferència ), una mesura de vodka (es prefereix vodka de gra ), i la meitat d'una mesura d'aperitiu Kina Lillet, sacsejat fins a refredat de gel, i amb un tall gran, prim de pela de llimones per a la guarnició (pròpiament anomenat un " Vesper " després del seu interès d'amor en el llibre). Prop de la segona novel·la , Visqui i Deixi Morir, estava bevent martinis de vodka, amb una proporció de vodka/vermut de les sis menys un. Aquesta tendència continuava quan 007 passava a la pantalla el 1962.

El concepte d'"espatllar la ginebra" com a resultat de sacsejar un martini és un tema molt discutit . El terme ve d'un argument més vell sobre si o no ferir la menta preparant una Mint Julep. Un martini sacsejat és diferent de remenat per unes quantes raons. L'acció que sacseja divideix el gel i afegeix més aigua, una mica debilitant la beguda però també canviant el gust. Alguns dirien que el martini sacsejat té un gust "més rounded". Altres, normalment hard-to-track-down que cita estudis científics, dir que tremolar fa que més d'una certa classe de molècules (aldehids) s'enganxi amb oxigen, ocasionant un gust "més agut". Tremolar també afegeix bombolles aèries minúscules, que pot portar a una beguda núvol en comptes de clar. A més a més la beguda és un aperitiu perfecte - neteja la boca abans de menjar - i les bombolles aèries minúscules restringeixen la ginebra (o vodka) d'arribar a tots els tastebuds. Això és per què afirmarien els puristes que un martini sempre s'hauria de remenar. Alguns devots del martini creuen que el vermut es distribueix més uniformement tremolant, la qual cosa pot canviar el sabor i textura de la beguda també. En alguns llocs, un s'envia a un martini sacsejat com el de James Bond.Encara que Charles Dana Gibson és més probablement responsable de la creació del martini Gibson (on una ceba conservada serveix de la guarnició), els detalls es discuteixen i existeixen unes quantes històries alternatives. En una història, Gibson desafiava Charley Connolly, el cambrer del Club dels Jugadors en Ciutat de Nova York, per superar la recepta del martini, així Connolly simplement substituïa per una ceba l'oliva i posava el nom del patró a la beguda. Unes altres històries impliquen Gibsons diferent, com un diplomàtic americà apocryphal que complia a Europa durant Prohibició. Encara que era un teetotaller, sovint havia d'assistir a recepcions on se servien còctels. Per evitar una situació incòmoda, Gibson demanaria al personal que omplís la seva copa de martini d'aigua freda i el guarnís amb una ceba petita de manera que el pogués escollir entre les begudes de ginebra. Una història similar pressuposa un banquer d'inversió de savvy nomenat Gibson, que portaria els seus clients per als dinars de negocis de tres martini proverbials. Ell purportedly feiatenia el cambrer servir-li aigua de fredrefredat, permetent-li romandre serè mentre els seus clients es tornaven intoxicats; la guarnició de ceba de còctel servia per distingir la seva beguda d'aquells dels seus clients.

El martini s'ha convertit en un símbol per a còctels i nightlife en general; Els bars americans sovint tenen en els seus senyals una fotografia d'una copade martini cònic guarnit amb una oliva. A Martini, Directament Cap Amunt de: El Còctel Americà Clàssic, Lowell Edmunds, un professor de classics i doyen de saber popular de martini, analitza la potència simbòlica del còctel en profunditat considerable.Una versió popular del martini és el martini "brut" en el qual la salmorra d'oliva s'utilitza en comptes de vermut. És també generalment guarnit amb una oliva. El 2005 el terme martini "polsegós" era encunyat per Greg Brayton, un patró de la Munició eatery d'Hollywood per referir-se a un martini que era només "una mica brut". Per a puristes absoluts l'ampolla de ginebra, el got de mescla, copa de vermut i martini tot es congelen abans de barrejar-se. Com a resultat el martini sec aboca com a textura greixosa i és molt suau al paladar.

Al llarg dels anysVodka MartinisEncara que el martini de vodka rus original és encara popular, els martinis de vodka vívids, assaonats s'estan convertint ràpidament en la tendència de drinkers nous, així com els veterans de vodka. A diferència de ginebra, el vodka té un sabor neutre que el deixa barrejar-se fàcilment amb uns altres sabors per fer una varietat àmplia de martinis assaonat.Especialitat nova "martinis" estan sent fets tots els dies, utilitzant moltes combinacions diferents de fruita del temps i sucs de verdura, esquitxades de cremanata, i brillantment pintat licors. En comptes de l'oliva de còctel típica, còctel que torcen la ceba, o llimona, les guarnicions úniques s'estan utilitzant en el martinis assaonat nou. Aquestes guarnicions inclouen tàperes adobades, herbes fresques, o olives farcides de formatge blau, anxoves, o tomàquets assecats de sol.

En la cultura popularIan el James Bond de Fleming és famós per la seva beguda preferida: martini de vodka, sacsejat, no remenat. (Vegi-hi més amunt.)En la sèrie de TV M*A*S*H, caràcters Hawkeye Pierce, Trapper John McIntyre i B.J. Hunnicutt destil·lar ginebra per a martinis a la seva tenda ("l'Aiguamoll"). Hawkeye declara "que, de fet, estigui seguint meu etern buscar el perfecte, el martini absolutament més sec per ser trobat a això o qualsevol altre món. I penso que pugui haver colpit a la fórmula perfecta." Trapper respon, "cinc-a-un?" Hawkeye respon, "No força. Aboca sis jiggers de ginebra, i el beu mentre fita una fotografiaquadre de Lorenzo Schwartz , l'inventor de vermut." (El vermut era de fet desenvolupat per Antonio Benedetto Carpano.)En l´espectacle de televisió l'episodi de L'Ala Occidental es "movia", demana el President Jed Bartlet, "li puc dir què ha embolicat al voltant de James Bond?" "Res", les seves respostes Charlie Young d'ajudants. Bartlet l'ignora. "Sacsejat, no remenat, li aconseguirà aigua de fredrefredat amb una cursa de ginebra i asseca vermut. La raó el remena amb una cullera especial ha de no escantellar així el gel. James està demanant un martini dèbil i és presumit sobre això." En L'Home Prim (1934), Nick Charles sacseja tots els seus còctels, dita, "sempre tingui ritme tremolant. Ara un Manhattan sempre sacseja a temps de foxtrot , un Bronx a temps de dos pas, un martini sec que sempre sacseja a temps de vals."
Uns altres coneixedors de martini inclouen Alexis de Dinastia, Brian Griffin de Xicot Familiar, Amos T. Halftrack General de Beetle Bailey, Karen Walker de Will i Gràcia, John Dorian de BosquinesBrollesFregadesMatollesMatollarsSotaboscs (encara que tendeix a beure un varation assaonat de pomes anomenava l' Appletini), i Lorelai Gilmore de Gilmore Girls.En el seu poema "Mort dels Pares", Anne Sexton escrivia "al pare rigut i bevia el seu martini , aclarir com estripsllàgrimes."En la Dificultat de pel·lícula colpida de 2005, al caràcter d'Eva Mendes " Sara" se li compra una Oca Grisa Martini per Will el caràcter de Ferrer "Alex Hitchens".A Mr. & Mrs. Ferrer 2005 pel·lícula, Brad Pitt en l'escena de restaurant és preguntat que si li agradaria el xampany portava a la taula a la qual respon que "el xampany és per celebrar, tindré un martini"

Referències

Conrad, Barnaby III. El Martini: Una Història Il·lustrada d'un americà Clàssic. San Francisco: Llibres de Crònica, 1995. ( ISBN 0-8118-0717-7)Edmunds , Lowell. Martini, Directament Cap Amunt de: El Còctel Americà Clàssic. Baltimore: Johns Hopkins, 1998.Fleming, Ian. Casino Royale . Nova York: Llibres de Pingüins, 2002. p. 45 Grimes, William. Directament Amunt o A les Roques: La Història del Còctel Americà. Nova York: Farrar, Straus i Giroux, 2002.Moliner, Anistatia R. i Jared M. Brown. Sacsejat No Remenat: Una Celebració del Martini. Nova York: HarperCollins, 1997.Regan , Gary. L'Alegria de Mixology : El Consumat Guia a l'HabilitatOfici del Cambrer. Nova York: Clarkson Potter, 2003.Tastings : L'Institut de Tast de Beguda. Eds. Laverick, Charles, i Marc Dornan. 25 de maig de 2004. <http://tastings.com/>.Trevithick C.C., et al. no remenat: estudi bioanalític de les activitats d'antioxidant de martinis. Diari Mèdic Britànic de 1999 18 de des.; 319(7225): 1600-1602. Moorhouse, Franc. Martini: Una Memòria. Sydney. Knopf, 2005.Al seu àlbum "Volum 4", el compositor Joe Jackson incloïa una cançó titulada " Martini brut", que té lloc en un barbarra de Nova Orleans.

DRY MARTINI-BY DE LAS MUELAS

2007-02-10T10:55:00.000-08:00

EL RESTAURADOR CATALÀ PRESENTA 11 VERSIONS DEL CLÀSSIC COMBINAT DE JAMES BOND.
Javier de las Muelas mostra la seva nova generació de còctels. Javier de las Muelas, amb un dels combinats que va presentar el dimarts en el Dry Martini de Barcelona.
El món de la coctelería ha fet un pas de gegant. Sota el títol Dry Martini Evolution, el restaurador reconegut català Javier de las Muelas va presentar dimarts a la nit en el Dry Martini Bar de Barcelona l'evolució d'aquest combinat clàssic cap a una nova creació: el Dry Frappé. Després d'un any d'investigació, troballes i decepcions, el mag dels còctels va donar a provar en una festa les seves pocions: 11 còctels de textures i gusts diferents destil·lats amb maceracions naturals.Entre sabors exòtics com el del Wasabi, picants com el del Jalapeño --un dels que més èxit va tenir entre els assistents-- o dolçassos, com el Raspberry, la degustació de cada combinat va estar acompanyada per una tapa a joc. Després d'aquesta introducció al nou univers dels Dry Frappés, una excusa per obrir la gana, es va servir un sopar amb tonyina semicrua, ous i foie.Una sala homenatge als bars clandestins de l'època de la llei seca, el Speakeasy --el magatzem del Dry Martini,-- va acollir la presentació d'aquestes noves criatures alcohòliques creades per De las Muelas. L'empresari, que es va iniciar en el món dels còctels el 1979 amb l'obertura del Gimlet Bar, té un lema: "L'hosteleria és cuidar les emocions i oferir sensibilitat". Aquest principi, sumat a unes quantes dosis de passió i inconformisme, li han convertit en un referent al món de la nova coctelería. "Agitat, no remogut", deia James Bond. Ara l'agent 007, el més famós bevedor de
Dry Martini junt amb Ernest Hemingway i Humphrey Bogart, ja té un ventall més ampli on elegir.Publicat per Cocktails Montserrat

BOADAS COCKTAIL BAR

2007-02-10T03:48:00.000-08:00

Ha passat molt temps des que un jove nascut a l'Havana (Cuba), inaugurés un petit local en un antic carrer barceloní.Res no ha canviat des de llavors, s'ha intentat mantenir la mateixa decoració, idèntica forma de treballar i fins i tot perpetuar el mateix ambient. Aquest és el secret, aquest petit local es ve mantenint incòlume al llarg dels anys. Com diu l'escriptor Ignasi Riera ¨ Es impossible avui, sense tenir present Can Boadas parlar de les Rambles barceloneses.¨Barcelona sempre ha estat una capital de creixement racional i precursora de tantes coses és també des de fa anys la capital mundial de l'Art del Cocktail en tenirposseir un establiment únic, autèntica institució de rang internacional com és el BOADAS COCKTAIL BAREn aquest petit local el seu reduït espai traspua intimitat i harmonia. Encara que es aquest envoltat de gent, a Boadas es té la sensació meravellosa i desconeguda de poder sostenir una conversa en to agradable. Podríem dir que encara que aquest ple es té la magnifica impressió de trobar-se tot sol, per la qual cosa, sens dubte podem afirmar que constitueix un autèntic ¨oasi ciutadà¨.Al món hi ha locals o establiments que d'alguna manera s'asociana les ciutats i acaben sent els seus símbols.
Boadas va néixer a l'Havana un 24 d'Octubre de 1895 fill d'emigrants catalans, concretament de Lloret de Mar, província de Girona vió la primera llum en una taverna que posseïen els seus pares al carrer Empedrado, al casc antic de l'Havana Per això es pot afirmar que l'ambient des de la seva infantesa li va ser propici al que més tard seria cèlebre barman i l'historial del qual aquesta vinculat al del famós FLORIDITA de l'Havana del qual seria el seu primer barman i del qual eren propietaris uns cosins germans seus, la família Sala Parera, allà pels anys 10. No era estrany durant la seva etapa havana veure'l servir a la llotja presidencial del famós frontons JAI ALAI o regentar el bar elitista YACHT CLUB.ExplicavaComptava Boadas 31 anys d'edat quan va sentir el desig de conèixer Lloret de Mar, el bressol dels seus pares. Va anar durant la seva estadaestança en aquesta bella població quan va conèixer a una afronta noia de nom Maria, que seria el gran amor de la seva vida. Aquest esdeveniment sentimental va tenir indubtablement les seves repercussions en la vida professional de Miquel que va decidir establir la seva residència a Barcelona. Va ser d'un costat per a l'altre, sempre aprenent, captant amb la seva fina sensibilitat els gusts del públic, les seves reaccions a l' àmbit comercial i artístic de l'època. Van ser testimonis de la seva inquietud professional establiments de prestigi com el ¨Moka¨ ,¨Nuria ¨, ¨Canaletas¨ ¨Maison Dorée¨, etc. símbols de tota una època d'aquestes observacions trauria profit anys més tard. A l'any següent en 1927 va contraure matrimoni amb Maria Ribas Utset a l'església parroquial de Sant Roman, de Lloret de Mar, fixant el seu nou domicili al pintoresc i barceloní carrer de Regomir .Boadas treballar intensament i si 1927 marcà una fita és la seva vida sentimental ,1933 va incrustar un valor etern en la seva vida professional . Un 24 d'octubre d'aquell mateix any la jornada es va esdevenir inesborrable, naixent per a la Ciutat Comtal la futura catedral del cocktail, El Boadas Cocktail Bar.Aquell dia va constituir un verdader esdeveniment de transcendència ciutadana el la Barcelona d'aquella època
Una altra fita important en la seva vida familiar el marc el naixement de la seva filla Maria Dolors dos anys desprès d'inaugurar l'establiment que porta el seu nom. Aquest esdeveniment va commoure profundament el sentiment del nostre home, senzill, afable, sentint-se totalment realitzat, plenament feliç. Miquel Boadas Parera va morir el dia 2 de maig de 1967 envoltat de la seva afligida esposa Maria i dels seus fills Maria Dolores i Josep.Desapareixia una insigne persona que havia tingut sempre el concepte fet frase d' Eugeni D ´ Ors que diu : ¨La hora passa la pena s'oblida, l'obra queda¨.L'obra que ens va llegar la ¨escola ¨ del cocktail Boadas Cocktail Bar és una herència per a Barcelona que es perpetua magníficament en els seus fills Maria Dolors i JosepBarcelona desembre 1993
60 aniversari.
SALUT!!

CARIBBEAN CLUB

2007-02-09T06:26:00.000-08:00

El "CARIBBEAN CLUB", és la realització de l'últim projecte d'un barman, José Luis Maruenda. Anteriorment va ser la creació de la TAVERNA ESCOCESA (Museu del Whisky)La sòbria decoració d'aquest últim establiment, així com l'ús de fusta de tecteca, procedent de desballestaments de vaixells, i d'elements decoratius relacionats amb la mar fan que aquest acollidor local sigui una mica semblant a un bar de vaixell, on a més, podrà observar algunes de les nombroses cocteleres, que formen part de l'extensa col·lecció que José Luis ha anat adquirint durant anys, i que avui està considerada com una de les més importants del mundo.Todo això ve a confirmar l'afició que José Luis sent per la mar, concorde amb la qual sent pel COCKTAIL. Així doncs, no és d'estranyar que el CARIBBEAN CLUB s'hagi especialitzat en cocktails del Carib, en la composició del qual s'utilitza principalment el ROM al que des d'antic se li coneix com la beguda del marino.Sus cinquanta anys d'experiència al complex món del bar i el fet d'haver estat el fundador del CLUB DEL BARMAN "Associació de Barmen d'Espanya (pionera al nostre país), així com a alumne predilecte del gran mestre que va ser do Miguel Boadas Parera, li acrediten mèrits suficients per ser considerat un expert professional i verdadera autoritat en el difícil art del cocktail.Algunos títols i diplomes, i la distinció d'haver estat nomenat membre dels "KEEPERS OF THE QUAICH", elitista associació escocesa d'àmbit internacional, vénen a asseverar l'antedit.

TIRSA COCKTAIL BAR

2007-02-09T06:14:00.000-08:00

Manel Tirvió i Sales, Barcelona, 1951.President del Club del Barman, A.B.E. Catalunya i Gerent del Tirsa Cocktail Bar, es va iniciar en el món de l'hoteleria de la mà del seu pare JOAN TIRVIÓ i TOMÁS que va obrir les portes del BAR TIRSA el dia 29 d'Octubre de 1960, oferint als seus clients les millors "barrechas" i cigalós de l'època i qui li va ensenyar l'amor al treballfeina i el respecte al client.El seu altre mentor, va ser JOSEP VICTORI, "barman de capçalera" dels clients del famós VICTORI COCKTAIL BAR, de qui va aprendre amb els seus consells l'art del cocktail i l'alquímia de les mixtures.TIRSA BAR va ser des de l'any 1980, canviant a poc a poc la seva línia de treballfeina de bar de dia a bar de nit transformant-se ja definitivament des de l'any 1982 en TIRSA COCKTAIL BAR sent en l'actualitat punt de referència a la ciutat de l'Hospitalet on assaborir tot el receptari de cocktails clàssics, així com un extens assortiment de licors i aiguardents, en un marc tranquil apte per a la conversa i el repòs.MANEL TIRVIÓ, compagina el seu treballfeina al bar, amb la DireccióAdreça Tècnica de l'Escola d'Hoteleria de l'Ajuntament de l'Hospitalet, on entre altres funcions forma professionals nous i joves, principalment en el sector del Cocktail Bar.

IDEAL COCKTAIL BAR

2007-02-09T06:01:00.002-08:00

L'Ideal Bar pertany a la família Gotarda des de 1931. Regentat al principi pel Senyor Antonio Gotarda Lashedas. Ens trobem amb un bar típic de L'Eixample de Barcelona; un petit local amb terrassa on se serveixen cafès i gelats, també els millors entrepans del món.Mentrestant José Mª. Gotarda, pare de l'actual director, estudia a l'Escola Nàutica de Barcelona, durant uns anys es dedica a navegar. A finals dels quaranta, a través d'un directiu de la " Metro Goldwin Mayer", les oficines del qual a Espanya es trobaven a escassos 50 mts. de l'Ideal, aconsegueix treballfeina a París en aquest mític bar que va anar, en realitat encara és, el primer còctel bar que es inauguro a Europa l'Harry's New York Bar de París. Allà va ser on durant un any José Mª Gotarda Quintilla va aprendre i va establir les bases del que després seria una gran carreracursa al món del còctel.Els Nadals de 1955 es decora l'Ideal amb troncs a l'estil cabana del Canadà. El local roman amb aquesta mateixa decoració fins a finals dels 50. Per aquestes dates sé redecora de nou, se li dóna un toc anglès amb fustes nobles i grans quadres. El Senyor José Mª Gotarda Quintilla va crear el que és avui, sens dubte una de les millors coctelerías del món, que continua mantenint-se fidel a aquesta tradició i fins i tot amb la mateixa decoració, però tot això posat al dia.L'Ideal Cocktail Bar va ser des del primer moment un punt de referència. On s'oferia i ofereix licors i begudes difícils de trobar en altres locals, no en va disposa d'una excel·lent selecció de malts, 89 referències, un gran assortiment de ginebres i roms.També hauríem de destacar l'important assortiment de cigars purs havans, sempre perfectament conservats. En l'actualitat l'Ideal Cocktail Bar és propietat de la Senyora Carmen Guardia, vídua de Gotarda i regentat per José Mª Gotarda Guardia.

carrer Aribau, cantonada Mallorca

WORLDWIDECOCKTAILCLUB

2007-02-09T05:23:00.000-08:00

www.worldwidecocktailclub.comAquest és un escrit queapareix a la pàgina : www.worldwidecocktailclub.com on recomanen els millors bars de Barcelona. Com es pot veure,tot un honor per a mi...Crec que els autors són Jared Brown i Henry Bessant (?).Boadas -- If you only go to one bar in Barcelona, this is it. Across the street from the top of Las Ramblas. Barcelona's oldest cocktail bar. Bartenders in black jackets. Maria Delores' father opened it 73 years ago after working at Florida in Havana. She was born the next year. She's still behind the bar there. So is our (considerablyyounger) friend Albert. The only bar in the world that has consistently maintained the ‘throwing’ technique of mixing cocktails – how all cocktails were prepared before the invention of the cocktail shaker. (Boadas, Tallers 1, Barcelona 08001, Tel: 34-93 31895 92, Hours: 12pm - 2am, Closed Sunday)The Caribbean Club -- A tiny hole-in-the-wall bar around the corner from Boadas (same owners, ask at Boadas for directions) in a 12th century building, it has a great shaker collection, and even better shakers custom made for the bar. Serious rum collection. Toward the back in a case there's a little piece of the battleship Maine, from Havana harbor. Don't mistake the slightly larger pub next door for this place. (Caribbean Club, Sitges, 5, Barcelona, 08001, Tel +34 93 3022182)Dry Martini -- Bartenders in white jackets. The back bar is completely stocked with vintage bottles, not a new one on it. If I recall correctly you have to work there 25 years before you're allowed to make a martini for a customer. Also, check out Speakeasy restaurant – through the kitchen at Dry Martini – blink and you’ll miss it! (Dry Martini, Aribau, 162, Barcelona, 08036, Tel +34 93 2175072, Hours: 6:30pm - 2:30am, Closed Sunday, HYPERLINK http:// http://HYPERLINK www.drymartinibcn.com www.drymartinibcn.com)Ideal Bar -- Want to see another place where bartenders in white jackets turn out flawless cocktails for appreciative locals? I was in awe watching the bartender deftly cut and place a lemon wedge with tongs and a knife faster than I could do with my bare hands and a knife. (Aribau, 89, 08036, Tel: 34-93 453 10 28, Hours: 12:00 - 2:30, Closed Sunday)Tirsa -- this one's kind of out of the way, but the room is gorgeous, as is the bar. Head of the local IBA has a small private seating area for industry people. The hidden upstairs room is also pretty cool.(Tirsa Cocktail-Bar, C/ Rafael de Campalans, 174, 08903 L'Hospitalet, Tel. 934312302)Bars & restaurants:Bar Bodega TeoLizzi and Rafa (ex Lab) own this little place. Its on Ataulfo, which is a bit hard to find, but well worth getting a bit lost to spend an evening with these lovely people!Santa MariaComerc 17 HYPERLINK "http://www.santamania.biz" http://www.santamania.biz/One of the best restaurant experience in the city. Sit at the bar, order the degustation menu (about 12 courses for 30euros!!!) , and watch the masters at work in the kitchen while friendly staff recommend a fantastic rioja. Bliss.Commerç 24On Comerc (number 24) HYPERLINK "http://www.comerc24.com/english/index.html" http://www.comerc24.com/english/index.htmlAnother restaurant - The owner/chef Carles Abellan is a disciple of, and was trained by, Ferran Adria of El Bulli. Amazing fine dining tapas in a beautiful restaurant - another inspiration for our first floor space/menu! You will have to book in advance.Hotel Omm HYPERLINK "http://www.hotelomm.es" http://www.hotelomm.es/Lovely hotel, beautiful space. Bar great and pretty modern. Check out the michelin star restaurant, Moo, and again go for the degustation option.Gimlet.Great little bar. Just off Placa Del Born. Very small (like most of the best bars in Barcelona) and serving great drinks in an old school environment with modern touches…Publicado por Cocktails Montserrat los 2:13

JOAN ROCH ,BAR PORT ALEGRE, EL MESTRE

2007-02-07T18:39:00.000-08:00

En Joan Roch Buendia, "Juanitu", és un dels culpables que m´agradi aquesta feina, entre d´altres com el Pare.
En la foto en blanc i negre, ens podem veure fa quasi 20 anys enrera, en "Chispa" Jesus Linares, actual maître de Can Pinxo, en Joan Roch i jo.
Ens vam conèixer,cap a l´any 1988 quan els Matas el van fitxar com a BARMAN de l´Hotel Subur Marítim,que acabaven de comprar ,i jo el sustituía quan ell feia festa.
Ell va ser el primer en ensenyar-me a fer cocktails ,"com Déu mana".És un espacialista i va ser el primer a fer MOJITOS a Sitges,per alguna cosa,també te família a Cuba.
He passat moltes hores a la barra de PORT ALEGRE , escoltant i aprenent de les seves anècdotes ,que son moltes i molt bones i com ho explica .Ja l´hi he propossat que en fes un llibre i no en vol ni sentir a parlar...
Actualment i amb molt bon criteri,El Bar Port Alegre, esta especialitzat en tapes, i de tant en tant, a uns pocs clients afortunats i habituals ,si ho demanem, en serveixen un diliciosos DRY MARTINI , El Tito , un dels seus fills , els fa bonissims ,i acompanyant unes ostres, que prepara la esposa de´n Joan, Aafke per les festes de Nadal, estan de delicioses.
JOAN ROCH BUENDIA
GENI I FIGURA!! UN GRAN MESTRE , BON BARMAN I MILLOR PERSONA!!

El BAR PORT ALEGRE, està a la platja de Sant Sebastià de Sitges.

200 ANYS DE COCKTAILS- 1806-2006

2007-02-07T07:31:00.000-08:00

Escrit a L´Eco de Sitges, editat el dia 6 de maig de 2006, just quan la paraula COCKTAIL va celebrar el seu 200 ANIVERSARI, PER MOLTS ANY I PER MOLTS COCKTAILS
SALUT!

El món de la gastronomía en general i cocktelería en particular estem d´anivesari,enguany,i són ni més ni menys que 200 els anys que avui fa que es va publicar per primer cop la enigmàtica,misteriosa,llegendària i preciosa paraula "COCKTAIL",literalment cua de gall en anglès.Inspirat per l´exemple del meu pare,Carles Montserrat,la passió per la professió i la curiositat per saber el perquè i l´origen d´històries i mots de la nostra feina,i a través d´un magnífic llibre que em va regalar el meu cap,sr.Josep Luis,"Beber o no Beber"de Manuel Vázquez Montalbán,vaig fixar-me en la definició de la paraula "Cóctel:Castellanización de la expresión inglesa cocktail(cola de gallo).En inglés,designa la mezcla de licores y ha generado una cultura universal nacida en Estados Unidos a fines del siglo XIX,aunque la palabra aparece por primer vez empleada en 1806 para denominar una bebida estimulante.En 1870 se publica en Estados Unidos el primer manual de recetas.La leyenda envuelve el origen de la denominación generica (...)".¡¡1806!!aquest any en fa 200 d´aquesta primera definició impresa i publicada.Vaig seguir investigant,res difícil ni meritós,gràcies a internet avui!,i deseguida vaig trobar la confirmació,a la pàgina http://www.museumoftheamericancocktail.org/ el dia 6 de Maig de 1806,va ser primer dia que es va publicar aquesta paraula,COCKTAIL,a "The Balance and the Columbian Reposiory"a Nova York.Seguint investigant per internet sobre aquesta efemèride,he vist que a part de l´asociació "United States Bartenders´ Guild"que ho celebra el dissabte 13 ,amb un gran event a Las Vegas,cap altra asociació de barmen ho conmemora,ni la "International Bartenders Association",ni el"Club del Barman" ni la "Federación de Asociacines de Barmans de España".No sé si a nivell particular,els Cocktail Bars faran algun tipus de celebració.Jo amb els meus,ho celebraré prenent-me un cocktail.Ara,sortosament,ja podem tornar a pendre cocktails com Déu mana a Sitges,al carrer Tacó,han innaugurat recentment un bon "Cocktail Club",però el millor Cocktail Bar de "Sitges"continua estant a Sant Pere de Ribes i es diu "Ronison".Albert Montserrat Eroles.Barman(dependent de bar)

CARLES MONTSERRAT,el curriculum del Pare

2007-02-07T05:09:00.000-08:00

Currículum de Carles Montserrat, el Pare.

El Pare ens va regalar la seva història professional en unes memòries escrites i impreses perfectament, de les que n´he après moltíssim i em serviran d´exemple per a la meva carrera professional, que mai podrà ser la mateixa, però si em pot servir per guiar-me per el camí de la vida.
El Pare va començar a l´hosteleria al bar "Comodín" encara existeix al carrer Tacó de Sitges any 1958
Va continuar a l´Hotel Ribera (actual hotel Celimar) Sitges 1958-59
Hotel Imperial.Barcelona 1959
Hotel Subur.Sitges des del gener 1960 fins octubre 1964
Hotel Colón.Barcelona octubre 1964 fins febrer 1965.
Hotel Calipolis. Sitges 21 de febrer de 1965 fins 19 de juny de 1990.
Grup Matas-Arnalot. Sitges del 20 de juliol de 1990 fins 31 de juliol de 2003.

CARLES MONTSERRAT, el millor maître, el millor mestre i el millor PARE

2007-02-07T01:29:00.000-08:00

Estic aquí, gràcies al meu pare i a la meva mare.Carles Montserrat i Magda Eroles. I gràcies a ells,i al meu germà Carles, m´agrada la meva professió, que també s´ha convertit en la meva passió i el meu "hoby".
Des d´aquest blog, vull compartir i aprendre sobre aquest fantàstic món dels cocktails i el bars, gastronomia i hostaleria.
Em presentaré, perquè em conegueu.Vaig néixer a Barcelona, però al dni diu Sitges, un 2 de febrer de 1971, sóc barman, o sigui dependent de bar i com ja he dit m´encanta la meva professió.Estic molt feliçment cassat amb la Vanesa, la dóna de la meva vida i la mare dels nostres fills/es que estan en camí.Ens vam conèixer al bar on treballo, el Boadas Cocktail Bar, un dels millors bars del món i tot un referent en el món de la cocteleria.
He treballat en nombrosos bars hotels i restaurants, com el pare i el meu germà, i tot això, servirà per omplir aquest blog d´experiències i viatges.
SALUT!