dimarts, 20 de febrer del 2007
DAIQUIRI
DAIQUIRI (copa de còctel)aperitiu
4.5 cl Rom Blanc
2.0 cl suc de de llimona Fresca o llima
0.5 cl xarop de canya de sucre
Aboqui tots els ingredients a coctelera amb glaçons. Remeneu bé. Serviu en copa de còctel refredada
(fórmula I.B.A.)
DAIQUIRI CONGELAT,DAIQUIRI FROZEN (copa gobelet )aperitiu
4.5 cl Rom Blanc
2.0 cl Suc de Llimona o Suc de Llima
0.5 cl xarop de canya de sucre
Una pala de gelat
Aboqui tots els ingredients a mescladora amb gel aixafat. Barregi's fins a textura fangosa i allisar i abocar a gobelet refredat.
(fórmula I.B.A.)
segons Wikipedia:
El Daiquiri, o Daiquirí tal com es pronúncia a Cuba, és un còctel a base de rom. Aquests són els ingredients bàsics:
Rom blanc
Suc de llimona
Xarop de canya de sucre
Gel picat.
El nom daiquiri ve del nom d'una mina de ferro a l'est de Cuba.
Aquest còctel va ser crear per un català emigrat a Cuba: Constantí Ribalaiga i Vert, nascut a Lloret de Mar el 1888. A l' Havana entrà a treballar en una empresa catalana: El Cafè d'En Cotorra, més tard: Cafè La Florida, dirigit pels germans Francesc i Narcís Sala i Parera. El jove Constantí, anomenat Constante a l'obra novel·lística d' Ernest Hemingway, ja propietari i empresari de La Florida, convertida en La Floridita, esdevingué un autèntic mestre en l'ofici dels bàrmans. Inventà el daiquiri, un combinat de rom blanc (la beguda dels pirates, suavitzada per Bacardí, nascut a Sitges), xarop de canya de sucre (la planta que les àrabs van dur a la península Ibèrica, i d'aquí fou duta a les illes del Carib), suc de llimona (una altra fruita oriental trasplantada a Amèrica) i gel picat. Quan el 1952 morí Constantí Ribalaiga a l'Havana el seu combinat ja s'havia estès pel món occidental
segons Bacardi:
HISTÒRIA DEL DAIQUIRI
Després de la guerra entre Espanya i els Estats Units, a un enginyer de mines nord-americà el sol calent del Carib li va inspirar noves formes de refrescar-se.
Jennings S. Cox dirigia a un grup d'enginyers nord-americans en una explotació minera a prop de la petita localitat de Daiquirí. Sota l'abrasador sol del Carib, les jornades eren calentes i suoses. Les comoditats eren poques. Per mantenir els homes motivats en aquest dur entorn, la direcció|adreça els donava sous alts, allotjament gratuït, purs gratis i, potser la millor recompensa de totes, un galó mensual del millor rom de Cuba, el rom BACARDI.
Cox era enginyer per formació però un mesclador per naturalesa. Va experimentar sense cessar amb ingredients locals i rom BACARDI fins a aconseguir un còctel que el refresqués després d'una llarga jornada a les mines de ferro de Daiquirí.
Una nit, Cox va anunciar als seus associats que per fi ho havia aconseguit. Els va ensenyar a ajuntar suc de llima de nou espremut, sucre, gel triturat i BACARDI Carta Blanca , agitar-lo tot bé en una coctelera i crear una nova beguda gelada i refrescant. La primera ronda va ser un èxit instantani. La segona va ser la confirmació. El còctel no només era deliciós, sinó exquisidament suau i increïblement refrescant. La combinació dolç/àcid del suc de llima i el sucre harmonitzava perfectament amb el refinament sedós del BACARDI Carta Blanca.
Algun temps després, a la propera ciutat de Santiago de Cuba, mentre Cox i els seus homes assaborien una ronda del seu nou còctel al bar de l'Hotel Venus, Cox va exclamar: "Portem bastant temps bevent aquest deliciós combinat. No creieu que ja és hora de batejar-lo? ". Els homes van estar d'acord. Després d'un minut de silenci, Cox va alçar la veu: "Ja el tinc, l'anomenarem "Daiquiri" en honor de les mines".
El daiquiri es va convertir en una sensació gairebé de la nit al matí. Sempre que Cox viatjava, portava còpies de la recepta a fi d'ensenyar als barmans com preparar-lo. Molt aviat, els barmans de tota l'illa no solament feien daiquiris, sinó que inventaven variacions pròpies, inclosos els daiquiris gelats, els basats en altres fruites, i els més suaus fets amb els roms més foscos, generosos i envellits de BACARDI. Ja en els anys 20, quan l'Havana s'havia convertit a la capital mundial de la vida nocturna, celebritats i turistes solien ser complimentats amb daiquiris a l'Edifici BACARDI .
El daiquiri de BACARDI, possiblement el còctel més refrescant, conserva avui la seva imatge suau.
Abans de la invenció de la coctelera elèctrica, el daiquiri es barrejava de la següent forma.
60 cl de BACARDI Carta Blanca1 culleradeta d'azúcarEl suc de 2 llimones gel triturat
Agiti's bé en una coctelera i serveixis en una copa
Recepta original del daiquiri, de Jennings S. Cox
SALUT!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada